És més devastador que l’èbola i la sida,
tan contagiós i democràtic com la grip.
Infatigable i malparit fora de mida,
s’ho enduu tot pel davant i mai no queda tip.
Esmunyedís com una serp, la seva astúcia
deixa en ridícul la guineu. És resistent:
al sol del Sàhara i al fred intens de Rússia,
i cap vacuna no l’engega a prendre vent.
És el temible virus de l’estupidesa,
una hidra de mil caps, un monstre esfereïdor,
una marea negra immensament estesa,
una gangrena que no admet amputació.
Tant li fan sexe, nacions, colors i classes,
infecta vells i infecta joves per igual.
I, fent-se seus els individus i les masses,
desencadena una pandèmia, una pandèmia universal.
2
L’estupidesa no exclou pas la intel·ligència:
la colonitza i l’erosiona des de dins,
i la deforma lentament, amb paciència,
i la utilitza per a aconseguir els seus fins.
També es disfressa tot sovint amb molt de traça
fins que l’acaben confonent amb la v’ritat
els pontificadors excàtedra, una raça
que eructa llocs comuns amb plena autoritat.
L’estupidesa pot també adoptar la forma
de tradicions i de creences, del Mercat
quan engoleix revoltes amb la boca enorme
i regurgita modes i banalitat.
D’ella en deriven prejudicis, fanatismes,
la gelosia –filla d’un orgull malalt-,
la crueltat, el culte al nombre, els dogmatismes,
tot el que activa una pandèmia, una pandèmia universal.
3
Ningú no en pot fugir, ningú no hi és immune.
Tots la tenim en un estat latent o actiu.
Se’ns pot manifestar avui, demà, o en una
setmana, o en vint anys, a l’hivern o a l’estiu.
Cal escoltar-nos quan parlem, i detectar-la
en una etapa embrionària. Poc després
ja serà tard, molt tard per intentar extirpar-la:
l’estúpid mai no reconeixerà que ho és.
La pots combatre i fer-li mal amb la ironia,
amb unes línies de Voltaire i, sobretot,
dubtant contínuament, qüestionant dia a dia
les teves conviccions i l’ús de cada mot.
Però la lluita durarà tota la vida,
i es fa difícil resistir fins al final
la temptació d’abandonar-te a l’envestida
i barrejar-te amb els qui escampen la pandèmia universal!
Después de 50 años, sale a la luz la grabación de la actuación de Mercedes Sosa en el Town Hall de Manhattan, un testimonio único de su arte y compromiso y de la fuerza artística y política de La Negra. El disco aparece solo unas semanas después del lanzamiento de otro disco póstumo e imprescindible: En Vivo en el Gran Rex 2006.
Nano Stern y Luis Emilio Briceño presentan en Europa, En septiembre canta el gallo —ganador del festival In-Edit Chile—, un documental sobre la Nueva Canción Chilena, desde sus inicios hasta el golpe de estado de Pinochet; todo ello narrado a través de las voces de sus protagonistas y de imágenes, algunas de ellas inéditas hasta la fecha. Esto será hoy 2 de noviembre en el marco del festival In-Edit de Barcelona.