i ho tens bastant fotut
si un diplodocus entra en els teus plans.
El dodo es va extingir
abans d’abans d’ahir
i no hi ha megateris pels voltants.
I tanmateix, qui sap
si un dia traurà el cap
algun supervivent dient « salut! ».
Pensem que el celacant
se’l van trobar nedant
quan ja tots el donaven per perdut.
Per tant, escolta’m bé :
si ets un aventurer,
si et vols enfrontar a un repte de v’ritat,
dedica els teus afanys,
dedica els propers anys
a buscar un home o dona en llibertat.
L’Home, senyor meu, és únic: l’únic animal catalogat
que es reprodueix només, només –ho puc jurar- en captivitat!
En captivitat!
Perquè hi ha el pler, el dolor,
el fred i la calor,
desitjos complicats i més senzills,
el tabac i l’alcohol,
el cotxe i el futbol,
parelles oficials, amants i fills,
Hisenda i el Mercat
i la publicitat,
horaris, Internet, les lleis, les pors,
els déus, l’envelliment,
el «què dirà la gent»,
els bancs, les hipoteques, potser un gos.
El mòbil i el mirall,
l’atur o bé el treball,
la tele i els costums sedimentats,
la mandra i els sopars
i l’èxit i el fracàs,
els odis, els rancors, les amistats.
I l’Estat, monàrquic o potser republicà o dictatorial,
i la malaltia, els prejudicis, les paraules, la moral,
tot aquest sidral.
El fet és que, tant si
no hi trobes res a dir
com si et revoltes, fart de fer de xai.
vas néixer a la presó
i em temo molt que no
hi ha possibilitats que en surtis mai.
Les reixes poden ser
de vent, paper cuixé,
de plàstic o deixalles, or o argent.
Són aspres o suaus
al tacte, i els babaus
pretenen ignorar-les i anar fent.
I lluiten per tenir
poder i diners. En fi,
per oblidar cadenes i grillons.
Política d’estruç
d’emperadors ben nus
que amb fil de somni es fan uns pantalons.
Pots negar-te a veure-ho, imaginar-te que ets més lliure que un ocell,
p’rò, per començar, ets esclau del cos, dels teus sentits, del teu cervell,
de la teva pell.
Qui té, té por també
de perdre allò que té.
Busca esperança on sigui, qui té por.
Qui té esperança, creu
i espera mentre jeu.
Qui espera, simplement defuig l’acció.
Solament algú lúcidament, tranquil·lament desesperat.
Només algú així pot aspirar a esdevenir un home en llibertat.
Un home en llibertat!!!
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.