Joan Garí

A la muntanya miracle
una llegenda ha florit:
la llegenda del diable
i de Fra Joan Garí.
Fra Joan fa penitència
enfilat a dalt d'un cim.
Li duien una donzella
que tenia els mals esprits.

Montserrat, muntanya santa,
la muntanya de cent cims.

Fra Joan dintre la cova
estava fent oració:
Riquilda se li presenta
vestida de temptació.
Fra Joan clou les parpelles,
mes la veu contraclaror.
Fra Joan clou les parpelles,
mes la veu contraclaror.

Montserrat és ple de boira:
Riquilda és un raig de sol.

Després del pecat tan gran
ell resta bocaterrosa.
Riquilda és timbes avall,
Montserrat és net de boira.
Fra Garí veu els abims
i les cames li tremolen.
Si prova de redreçar-se,
cau de mans una altra volta.


Joan Garí ja no és un sant,
Joan Garí ja no és un home,
que és una fera dels camps
que per Montserrat pastora.

Al cap d'anys de terrejar
sent una veu d'innocència:
“Aixeca’t, Joan Garí:
la teva sort és complerta:
ja pots alçar els ulls al cel,
que ja els tens prou plens de terra;
ja pots alçar els ulls al cel,
que ja els tens prou plens de terra”.

Joan Garí s'alça de mans
com un ós quan es redreça.