Divisa - Mester d'amor

Viatjar terres, no quedar-se en cap,
amar en totes una noia verge,
creure en la guerra perquè és bo el combat,
cada ferida la sang d'un poema.

Si en saps el plaer no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau o el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar sacrifici fervent,
com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en la galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada, la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el beure el temor;
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.