Idil·li

No t'acostis de puntetes
que el silenci em fa estremir.
Qualsevol es pensaria
que tirem per mal camí.
No m'abracis la cintura
si no vols fer-me sofrir.
Una nit tan xafogosa
i acotxar-me encara així..
Ai!, no em besis a la boca
que em despintes el carmí.
Més valdria que em parlessis
de la guerra del carlí.

Els joves d'avui en dia
gasten aires de botxí,
talment com si t'amidessin
per donar-te un què sentir!
No m'arruguis la faldilla
que he planxat tot just ahir.
Perquè em faltes?
No m'arrambis
a la soca d'aquest pi.

Em dic Lola, sóc fadrina
tinc setze anys però de mi,
ni veïnes ni parentes
no en bescanten ni un bocí.
La mare, temps fa que és morta.
El pare és al Potosí.
I ara visc amb una tia
que no es cansa de tossir.

Tinc una germana monja,
un germà boig i un cosí
que una vegada per Pasqua,
i en aquest mateix jardí,
i també de nit com ara
que no es movia ni un bri
va ensenyar-me la manera
de seguir pel bon... camí.