Manta amplària (o El deixondir-se a Castella)

Manta amplària té Castella!
sota els corbs no ho sembla pas.
Aquest porxo de Sigüenza
anuncia un dia clar.

Més amunt d'una mojada
hi ha una creu, com un espant.
La gebra és tan rosa i blanca
com una sembra de sal.

Corre el tren així un malastre
car apar que va rodant:
tota la terra que abraça
és sense arbre ni ull humà.

Ara, sí; hem vist dues noies!
Duien una gerra al cap
i una faldilleta airosa;
quin amor les hi tindrà,

quin amor, quina dolcesa
sense un magraner al costat.
Si una terra es veu moresca,
és la del pla castellà.