Xavaleta del meu barri

Xavaleta del meu barri
la del tramvia primer,
quan tu puges cada dia
s'apaga el llum del carrer.

M'agrada tenir-te a prop,
potser mai no t'ho diré,
i veure't mig adormida,
somniant el que no sé.

Pel teu somni jo daria,
i per fer-hi un bon paper,
la paga de la setmana,
el jornal d'un pobre obrer.

Cobrir-te de flors voldria,
-ja que de pells no podré-
cobrir-te de la ginesta,
d'una muntanya que sé.

La muntanya del meu somni,
el somni d'un pobre obrer.
Cada nit se'm repetia.
Tu hi tens el primer paper.