Adéu a Déu

Quan les campanes fan solament un soroll
que ens desperta a les sis amb cara de malson;
quan els àngels de guix ningú no els treu la pols
i la Verge serveix per passejar-la al moll;
quan el pecat de carn és comprar a tan alt preu,
ara, doncs, és moment de dir adéu a Déu.

Quan el fill als vint anys es creu emancipat,
oblidant el que deu i tot el que li han dat;
quan la mort d'un parent sols fa pensar en diner,
diner malaguanyat que llencem al carrer;
quan trepitgem un gos i no ens sap cap greu
perquè és un animal, diem adéu a Déu.

Quan s'ha mistificat el sentit de baró,
la dona sols admet l'amor dins la foscor;
quan la missa esdevé pública mascarada
dels qui solament hi van per passejar la ullada;
quan l'amor capgirat dóna un regust tan breu,
alcem els ulls al cel, diguem adéu a Déu.

Quan ens queixem perquè paraules no són fets
i fugim al sentir esclatar el primer tret;
quan el diner serveix tan sols per fer-nos ombra,
es compra fins i tot l'ànima d'una escombra;
es pot vendre també el pes d'aquella creu
que portava el veí; diguem adéu a Déu.

Per tots els capellans que es treuen la sotana
quan prediquen amor a aquells que passen gana
i es vesteixen tan sols quan han de predicar
a tots aquells qui són els qui la fan passar;
per les monges que saben que tot això no és seu
i prediquen moral, diguem adéu a Déu.