La matança del porc

Avui és la diada de matar el porc
que em anat engreixant des de fa massa anys
amb llet de la més bona, amb tomàquets de l'hort,
amb la millor farina, patates i ous.
La porca està trista i nosaltres contents,
ja no passarem gana per un quant temps,
ja no passarem gana per un quant temps.

Poseu-hi unes graelles i un bon suport,
feu una gran foguera d'alzina i pi,
rostiu-lo i xisclarà, senyal que no és ben mort,
afanyeu-se que bufa vent de garbí.
Quan no li quedi un pèl, feu-li un gran tall al coll,
i amb la sang que li ragi n'ompliu un doll,
i amb la sang que li ragi n'ompliu un doll.

Puix ja de panxa en l'aire el col·loqueu,
amb la daga més fina obriu-lo en canal,
netegeu-li els budells i tot el que hi trobeu,
talleu la carn rosada i poseu-la en sal.
La porca està plorant, nosaltres rient,
ens menjarem la llengua del seu parent,
ens menjarem la llengua del seu parent.

Demà hi haurà bon tall, s'ha acabat la fam,
demà passat fuet i després pernil,
i quan s'acabi el porc hi passarà la porca
i després els garrins i tots els porcs del món.
Avui és la diada de matar el porc.
És la diada de matar el porc.
Matar el porc.