Torna aviat, Ricard

Has donat ales a tants ocells blaus
nascuts d'un instrument daurat...
Has fet sortir del teu port tantes naus
buscant la llibertat...

Has navegat tants anys enmig del fum
del Jamboree o la Cova, tant se val,
i has dut al fons dels nostres cors la llum
com un senzill regal.

A dins dels whiskies s'ha fos tant de glaç
per l'escalfor del teu somrís...
Has fet sortir tants cops el sol del jazz
enmig d'un dia gris,

que, quan els dits no et van voler obeir,
un contrabaix de cop es va esquerdar,
el clarinet més fred es va estremir
i un saxo va plorar.

A l'escenari queda un espai buit
i tu, i solament tu, el pots omplir
amb melodies que faran la nit
més clara que el matí.

Tots els companys t'estem aquí esperant
per a una jam com mai no has vist:
farem sonar de "Misty" a "Lover man",
passant pel blues més trist.

La música, i la vida, i el carrer
giren i giren, eterns com el mar,
p'rò ens cal un Roda perquè rodin bé...
Torna aviat, Ricard!