El guardià dels teus somnis

Ja és molt tard, i al meu costat
com cada nit, amor, t'has adormit.
Com cada nit, amor, te n'has anat
lluny del teu cos, del nostre llit.

Em pregunto a quin país
hauràs marxat, quin rostre, quina mà
t'haurà acollit en aquest Paradís
on jo mai no podré arribar...

Sóc el guardià dels teus somnis.
Et prenc la mà quan viatges,
p'rò no puc acompanyar-te.
Torna, torna,
no em deixis sol aquí!

A qui deus somriure així?
Qui estàs buscant en el teu son inquiet?
Per què, quan veig que abraces el coixí,
em glaça el cor el teu secret?

Has trobat l'home ideal
que té paraules tendres sempre a mà,
que et porta flors, que no et farà cap mal,
aquell que mai no et fa plorar?

Quan l'albada et torni amb mi,
et besaré, et diré "Has dormit bé?"
Riuràs, omplint de llum un nou matí.
Diràs "T'estimo" i m'ho creuré.

P'rò, en mirar-te als ulls, hi haurà
com sempre una ombra fosca en un racó,
una ombra fosca i familiar, que em fa
trobar amargant cada petó.