El cinèfil onanista

El meu oncle, en Pau Artigues,
va calent, va molt cremat.
Tot i això, no tasta figues
des de fa una eternitat.
Ja la dona no l'excita,
'nar al bordell ho troba eixut,
i no empaita cap lolita
pels voltants d'un institut

Però es fica cada tarda
en un cine diferent,
i se'n va a la rereguarda,
i s'asseu tranquil·lament.
Quan els llums de la gran sala
es comencen a apagar,
treu del cau una cigala
i l' anima a refilar.

Amb l'esguard a la pantalla
i la mà encerclant el piu,
tot feliç es fa una palla a
la salut de cada actriu.
Pot sentir que té la fava
entre els llavis Jeanne Moreau
i li cau, li cau la bava
sobre els pits de la Bardot.

Ava Gardner l'entusiasma,
Demi Moore, Sophie Marceau...
Blanc i negre el primer orgasme;
els següents, technicolor.
Resta un klèenex de misèria
quan s'acaba la sessió,
rebregat, i amb la matèria
d'algun somni a l'interior.