La pubilla i el sacaire

Si n'hi havia un bon sacaire
que un nou sac es va comprar

Va gastar-s'hi dos mil euros
que tenia dins el banc.

Ja el fica al portamaletes,
ja engega la Seat-Trans,

i amb la dèria d'estrenar-lo
se'n va anar al Cornamusam.

Quan arriba a Sant Celoni,
el dipòsit sedejava

i, en parar per fer benzina,
aprofita i se'n va al wàter.

I quan surt el sac no hi era.
Valga'm Déu, quina putada!

Mira a dreta, mira a esquerra,
mira a terra, mira enlaire,

mira fins sota les pedres,
renegant com una garsa

fins que veu una pubilla
que amb el sac ja s'escapava.

Ell que li surt al darrere
i l'encalça i bé l'atrapa.

Tots dos rodolen per terra
mentre ell diu aitals paraules:

"Mira, noia, el sac que portes
és per 'mi cosa preuada.

Ai pubilla, la pubilla,
torna-me'l d'una vegada!

O me'l tornes, o prepara't,
que rebràs una allissada."

Ja respon així la noia,
rebufant i escabellada:

"Això sí que no ho faria,
tant me fan les amenaces.

D'ençà que vaig fer els catorze
que un semblant sac desitjava.

No m'han satisfet ni gota
tots els que he tocat fins ara.

Eren pura pelleringa,
no sonaven gens ni gaire.

El teu sac sí que em fa el pes
i ha de ser per 'mi, sacaire!"

"Ai pubilla, la pubilla,
jo et proposo de fer un tracte:

jo et deixo tocar el flabiol
p'rò m'has de tornar la gaita.

Porto temps tocant tot sol
i això ja no em fa cap gràcia.

Mentre toco, tu refila,
ja veuràs quina eficàcia!

Quan la flauta veu la noia
uns ulls com t'ronges posava,

i endrapant-la en treu un solo
que els arcàngels hi cantaven.

(I així, fent una sardana
poc ortodoxa i gens noble,
a la terra catalana
va arribar la mitja cobla.

A Mallorca ja existia,
però això és una altra història
que us explicaré algun dia
si no em falla la memòria.)

Satisfeta en quedà ella,
satisfet quedà el sacaire,

i després de la sonada
tots dos va fer una becaina

i l'endemà a punta d'alba
al Cornamusam marxaven,

i s'ho van passar de conya
mentre el festival durava,

ell tocant el sac de dia
i ella cada nit la flauta.