Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Princesa del subterfugi


Versión de Dani Flaco
Tenia uns ulls de lluna plena que ferien
però tenia el cor ple de mossegades.
Tenia llavis de sucre i mirada de sirena
i la llengua enverinada.
Hauries d'haver-la vist perseguir falses quimeres
cantautors, clowns sense gràcia.
Hauries d'haver-la vist sucumbir entre fal·làcies.

Bruixa, no trobo refugi
per escapar de les ombres.
Princesa del subterfugi.
On amagaves l'escombra?
Bruixa, que ja no t'enyoro
i tampoc surto a buscar-te
a mitjanit quan et ploro.
Vaig aprenent a oblidar-te.


Tenia sota el pit una tempesta de mentides,
dos excuses, tres petons per altres llavis.
Tenia una historia plena de marques de ferides.
Sexe a canvi d'honoraris.
Hauries d'haver-la vist naufragar en un mar de pena
ple de llàgrimes gastades.
Hauries d'haver-la vist tremolar de matinada.

Tenia una boca desbocada. Va voler i no fa ser fada.
El conte li va trair.
Tenia una cançó desafinada. Li vaig fer quan l'estimava
però mai m'ho va agrair.
Hauries d'haver sentit el dolor que jo sentia
quan la nit quedava muda.
Mai va portar-li una carta el carter d'un tal Neruda.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM