Una sortida d'emergència

Encara hi penso
mai oblidaré aquella mirada.
Així començo
aquesta cançó desesperada.

No era mal home:
feia pudor a vi, a fum i a pena.
Però la mort no entén de bromes
quan parlem d'agulles i de venes.

Vivia a la barra d'un bar,
He dit vivia? Potser he exagerat.

Buscava una sortida d'emergència
cridava contra el mirall per la impotència.

La policia
va trobar el seu cos penjat d'un roure.
Van tornar a comissaria,
feia fred i començava a ploure.

I cap diari
va fer una crònica al respecte
d'aquest corsari
pel que ningú sentia afecte.

I orfe va quedar aquell bar
on va acabar per naufragar.