Blue tangos

En el ritme fosc d’una dansa
plena de somnis i saviesa
la dona acull els seus records,
els més estúpids, fins i tot.
Hi ha en ella una mena de cel,
una aigua de naufragi, un vol,
on justifica i es perdona
una vida de mala dona.

Blue tango.

París acull els seus artistes,
músics, pintors, malabaristes,
omplint el got a aquell que beu i aquell
riu seu, tan ple de neu.
I la il·lusió de capir
amb l’art, el viure i el morir.
Aplaudiments a flor de pell
de dones encara molt belles...

Blue tango.

Darrere d’unes ombres verdes,
tastant una aigua al tamarinde,
l’home que no sap inventar
prova de somiar, prova de somiar.
Tasta instants, tasta estrelles
i les fonts i les rajoletes,
els banys turcs i cada estança.
Però ara tot s’envola i dansa.

Blue tango.