Desencant

No és un dia dels que caiga a la nit
acomiadant-se agradablement

És el primer cop que estic ací
paisatge glaçat
tot sembla sota un desencant
intente amb fervor
escalfar un pedaç
una part que retorne al seu estat
i rellisque, i fluïsca, i que vole

Tot sembla sota un desencant, desencant

Escorcolle papers i llibres
Mire a dins meu i no trobe la peça
que done sentit al que veig, al que visc
al que sent, al que pinte
al que escric, al que cante

Tot sembla sota un desencant, desencant

Busque un abric
que m’abracen els pins
ells que habiten el camí
que em donen aixopluc
un refugi
sentir-me volgut

Olore un grapat de terra mullada
Ens en sortirem, crec que sí
Veig perquè he vist
Ja no està molt lluny
Ens en sortirem, crec que sí!

Llance una pregunta
frase escrita en el camí
- Que hi ha algú?
Les serres murmuren
Clar que sí, clar que sí, clar que sí!

Tot semblava sota un desencant, desencant
tot semblava sota un desencant, desencant
Ara encant, ara encant
Cant, cant, cant!