De la mà

Desfer el nus de carreteres
a la sabata
el sol de cara, descaragolar tensions
esmicolar rutines, despullar-se de tot

Tot es torna viatge, entranyable
simplement amb tu
a l'abric dels braços
sota l’immens afecte, simplement amb tu

Deixar enrere: els ploms, la casa; de la teua mà
Pegar-li la volta, de la teua mà

Tramviaires, carrerons estrets
amunt i avall, serpentegen l'horitzó
allà on cau el Tejo lusità
façanes decadents alberguen grans sentiments
invoquen a viure el present
amb la força d'un altre temps
edificis que romanen
malgrat els anys i el seu pes

Emprendre la ruta, de la teua mà
Carretera i manta, de la teua mà

Els primers viatges
mostren un gran trajecte
Tot pren sentit
estant amb tu

Travessar el cercle polar àrtic
penetrar boscos fantàstics
miralls de preciosos llacs
sota l'aurora boreal
agraïda la gent, et fa sentir agraït
encantadora, des del primer moment

Records d'acord amb el cor, de la teua mà
Memòria rega l'avui, de la teua mà

Visitar l’estació del sol
estança de lluna és hivern i tardor
la terra dorm, després de llarga nit
la gran esplendor
vagar captivats pel país dels samis
l’ancestral món

Els primers viatges
auguren gran trajecte
Tot pren sentit
estant amb tu

A la plaça de Giordano Bruno
les paraules cantades
troben àngels, enlairades per Silvio

Globus terrestre, esfera celeste
amara astres, divinitats planetàries
feix de llum irromp al centre

De la teua mà canvia l’entorn
només sentir-te
tant se val, a la vora o a la fi del món

Junts construïm una llar
que avança pas a pas
que avança de la teua mà

Illes amb pinces d'estendre
difuminades en-mar-infinit
de llargues postes de sol
poble sota de la figuera
blanques les cases i cúpules blaves
s'esllavissen per l'escarpat
que besa el salnitre, volcans
que besa el salnitre, volcans
que besa el salnitre, volcans