Alè

Ara que els meus ulls entreveuen
la serenor del meu capvespre
aprenc certesa en la veritat
que abans endevinava:
Jo només tinc un desig d'amor,
un poble i una barca.

De tants ahirs que s'esllavissen
guardo regals que ni esperava
petxines plenes de bells tresors,
dolors que em fan mestratge,
que amb avarícia d'infant voraç
aplego en l'equipatge,
però només tinc un desig d'amor,
un poble i una barca.
Desig d'amor per no perdre mai
el plaer d'enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia d'estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.

Que amb això em basta
si amb mi tinc els astres,
astres càlids que em són lleials,
que de nit veig en el cel
i de dia en tots vosaltres.

I tot passant les primaveres
la vida haurà de despullar-me
d'inútils túniques per al camí que
duu cap a l'essència
on només cal un desig d'amor,
un poble i una barca...

Arribar nu de formes vanes
al gest adust que tot ho acaba,
havent entès que per tant d'amor
la fi vols amagar-me.
Llavors potser si el cos m'ho permet,
et deixaré enganyar-me.
Me n'aniré amb un desig d'amor,
un poble i una barca.
Desig d'amor per no perdre mai
el plaer d'enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia d'estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.

Digueu-els-hi estrelles!
Mátia, Mátia einai t'astéria!
Chiamateli astri!
Llamadles luceros!
Kacvkib! Etoiles! Ko àbim!

Digueu-els-hi estrelles!