Amor que m'ets amic

Segueixo viatge pel mar de l'afany,
buscant l'amor amic perdut
quan tempestes de corbs esquinçaren la llum.

Avui llanço la meva àncora al sorral dels estels,
la veig fendir l'enllà del cel
que, com un vell oracle, espurneja el teu nom.
Dormiré al seu recer, bon amic, amor meu.

Allende... Allende... Allende!

D'Iquique a Coquimbo ets dempeus,
de Talca fins Guanguali sou dempeus,
dempeus!

Dels jardins de Tabarka et portem llessamí
i l'or de l'olivar que a Delfos és dels déus,
d'Altea la flor del taronger adolescent.

Son ofrenes d'amor pel teu cos malferit
el teu cos coratjós d'amant delicat
que ha deixat llum encesa en el cor dels ardits
que et reclamen avui amor meu, bon amic.

Allende... Allende... Allende!

D'Arica fins Temuco ets dempeus,
de Chanco fins Taitao sou dempeus,
dempeus!

Ets escrit arreu:
en el cor del destí
i en el ventre les dones et porten, amic.

Tornaran a infantar una antiga esperança
entre els vells volcans i el mar de pau,
quan la història executi als qui et foren botxins,
quan els teus t'alliberin fent-se lliures per fi.

Allende... Allende... Allende!
Dempeus!

Amor que m'ets amic d'aquell ahir,
amic que m'ets amor pel devenir.
Viatjo pel meu mar d'antics afanys
buscant l'amor perdut amb tu, amic.
I llenço la meva àncora als estels
d'oracles que espurnegen el teu nom.