Letras de canciones
Vota: +1


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Amor que m'ets amic


Versión de Lluís Llach
Segueixo viatge pel mar de l'afany,
buscant l'amor amic perdut
quan tempestes de corbs esquinçaren la llum.

Avui llanço la meva àncora al sorral dels estels,
la veig fendir l'enllà del cel
que, com un vell oracle, espurneja el teu nom.
Dormiré al seu recer, bon amic, amor meu.

Allende... Allende... Allende!

D'Iquique a Coquimbo ets dempeus,
de Talca fins Guanguali sou dempeus,
dempeus!

Dels jardins de Tabarka et portem llessamí
i l'or de l'olivar que a Delfos és dels déus,
d'Altea la flor del taronger adolescent.

Son ofrenes d'amor pel teu cos malferit
el teu cos coratjós d'amant delicat
que ha deixat llum encesa en el cor dels ardits
que et reclamen avui amor meu, bon amic.

Allende... Allende... Allende!

D'Arica fins Temuco ets dempeus,
de Chanco fins Taitao sou dempeus,
dempeus!

Ets escrit arreu:
en el cor del destí
i en el ventre les dones et porten, amic.

Tornaran a infantar una antiga esperança
entre els vells volcans i el mar de pau,
quan la història executi als qui et foren botxins,
quan els teus t'alliberin fent-se lliures per fi.

Allende... Allende... Allende!
Dempeus!

Amor que m'ets amic d'aquell ahir,
amic que m'ets amor pel devenir.
Viatjo pel meu mar d'antics afanys
buscant l'amor perdut amb tu, amic.
I llenço la meva àncora als estels
d'oracles que espurnegen el teu nom.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM