Aquell vaixell

No em cal per dir-te amor
ni el bell estel ni una rosa
ni oferir-te aquella flor
que del jardí és la més roja.

Vull l'amor silent
que, segur i valent,
trenca les cadenes per anar al ponent
i no té por a les penes
ni al destí cruent.
Així serà el teu, així serà el meu.

No em cal per dir-te amor
l'empar melós de la nit fosca,
ni em cal obrir el teu cor
mentre m'esmunyo entre les obres.

No em cal per dir-te amor
ni el blau del mar ni aquelles ones
que es desfan en deu mil brots
en esclatar contra les roques

Vull aquell vaixell
que, segur i valent,
trenca les tempestes
i se'n va al ponent
i no té por als vespres
ni al llampec roent.
Així serà el teu, així serà el meu.