Madona Isabel

Dotze cavallers,
dotze camarades
són anats a Tremp
a robar una dama.

La troben ben prest
soleta i bonica
bordant mocadors
de melancolia.

Madona Isabel
trista feu la cara
trista de tristor
i de malaurança.

Mon pare no hi és
ni tampoc ma mare;
són a l'Aragó
que volen casar-me.

Madona Isabel
heu de ser robada
quan la negra nit
colgui les teulades.

Robada vull ser
si el lladre m'agrada;
a la mitja nit
sent fressa a la cambra.

A fora el carrer
les ombres callades
travessen la nit
com fosques campanes.

Amb capa d'argent
ja l'han abrigada;
quan són al raval
topen amb son pare.

Cap a on aneu
amb aquesta dama?
Tireu per avall
que no us hi demanen.

Arribant a Ponç
ne troben sa mare.
On vas, Isabel?
On vas, dissortada?

Amb aquests fadrins
que mi m'han robada;
més m'estimo això
que ser mal casada.

Amb un vell xaruc
per desig del pare
que només em vol
per tenir-me a casa.

Baixa de cavall
i marxem plegades;
demà a missa iràs
per a confessar-te.

No tornaré, no
no vull tornar a casa
per perdre l'amor
en cuina i bugada.