Bombolla florida

Benaurats els homes que en la senectut repassen la vida
i en el record troben el gaudi perdut,
llavi roig, rosella, bri de sajolida,
flonjor de rialla que el vent s’ha endut,
cançó tafanera, cara presumida,
bombolla florida de la joventut.

Si algun vell em deia: “tot això és mentida,
la vida és bombolla que s’emporta el vent”,
jo li responia: “ la vida és la vida,
cal omplir la copa d’aquest vi lluent”.

I veus que t’escapen les hores serenes,
i creus que és l’amor l’únic positiu
i sents que et corlliga la llum d’unes trenes
i uns ulls que et fereixen i un llavi que riu.

I el desig del llavi l’ànima et sondrolla,
i el sentits et posen flors a cada brot
i mai no creuries que és només bombolla
el món dels teus somnis que per tu ho és tot.

I quan veus que passa de pressa la vida
i el brillar dels somnis més bells s’ha perdut
sents una recança de rosa marcida
dins l’ànima buida, buida com la vida.

Buida la rialla de boca enrogida,
buida la besada del llavi golut,
i comprens amb l’ànima un poc atordida
que tot és bombolla florida de la joventut.