Napolitana

Mare estimada,
no hi podré ser per festes
i em fa molt mal estar tan lluny de casa.
Ja és el tercer Nadal que passo fora.
Pel maig farà quatre anys que vaig anar-me'n.

Els nens, si pot, que facin el pessebre
i, en el meu lloc, poseu-me el plat a taula.
I a la nit quan sopeu tots en família
feu veure que jo sóc entre vosaltres.

I si que ens costa cara aquesta Amèrica
a aquells que vam marxar,
a tots els qui enyorem el cel de casa.
Oh!, que amarg que és aquest pa!

Mare estimada, què són aquests estalvis?
Si han de costar tan cars són poca cosa.
Quan ja he pogut posar uns dòlars a banda,
penso que no m'he vist ser mai tan pobre.

Somio cada nit la nostra casa,
i em desperta la veu de les criatures:
el pare lluny, la mare va deixar-los,
només queda vostè, tan vella i forta.

Diu a la carta que els nens li fan preguntes:
com és que els vam deixar tots dos a l'hora?
jo no hi puc res, si els fills volen la mare;
que torni, que ells la tinguin a la vora.

Jo no, jo no, jo resto encara fora
i aniré arreplegant per tots nosaltres.
Quan vaig marxar vaig perdre honor i casa
i aquí sóc l'emigrant, un de tants altres.