Barcelones

Quatre horitzons,
quatre barres de fum,
gent rica al nord,
la vida eterna al sud.
La mar salada a l'est
a l'oest la gent xarnega.

Barcelona, Barcelones.

Ciutat Comtal
d'imperis de vitrall,
ciutat vídua
de poder i de somnis,
rosa de foc
de la revolta obrera.

Ciutat vençuda
pels cabdills més bàrbars.
Ciutat venuda
pels seus fills menys fidels,
blanca de dia
però de nit vermella.

Cada desfeta, una festa,
cada festa, un tortell,
cada muntanya, una verge,
cada verge, un fillet,
cada desig, memòria.
Tota memòria, és enyor.

Rambles avall,
la tieta passeja el gos;
Sant Jordi, el drac,
el mafiós, el camell,
el gai, el gat
i tothom, l'esquelet.

Quatre horitzons,
quatre barres de fum,
quatre cantons,
quatre regles d'enyor,
quatre barres de pa,
quatre barres de sang i fetge.

El port és un estany,
el Tibidabo, un puny,
la Rambla, un gos perdut,
la gent, un riu vençut.
De ben poc has fet un món
i de les pedres, tendresa.