El nen que creia saber volar

Té una miqueta menys de fortalesa
però ho supleix tenint un cor valent,
va néixer amb mala estrella i és un poc diferent:
és un "ninet" alegre que creu que pot volar,
tocar la lluna, besar la mar.

Es por dir que no té amics i és que no sap jugar
al que ara juguen tots: que és el futbol.
I amb els seus ulls petits no es cansa de mirar:
enveja ser el millor, córrer amb els altres nens,
sentir-se estrella, ser campió.

Però ells no podran mai tocar la lluna,
ells no sabran com tu el que és volar,
no podran escoltar el rossinyol cantar
damunt un núvol, creuant el mar.

La mare, que l'estima, li conta contes que van
omplint-lo d'aventures per imaginar
i el seu capet somnia en l'heroi que aviat vindrà
i la malaltia sabrà curar.

És una personeta a qui costa parlar
però la seva cara et diu que et vol estimar,
voldria caminar, ser una mica més fort
i poder arribar a un lloc a on només compti el cor
i el que importi sigui l'amor.