Otger Cataló i els Nou Barons de la Fama

Tots han mort a la batalla
i ara els corbs fan petar el bec.
Només, un, capcot, davalla,
atuït, gairebé cec.

Amagat dins una cova
bruny i esmola la destral.
Aviat la bona nova
sonarà al cim i al fondal.

Sarraïns, farda pollosa,
temeu l'arma poderosa
i el cor fort i sense por
d'Otger Cataló.

Ja les nafres són guarides,
ja té alè per bufar el corn.
De n'Otger sonen les crides
per les terres de Migjorn.

Fins i tot el gos que el guarda
alça gent amunt i avall.
Quan s'abilla d'or la tarda
de la pols surt un cavall.

Nou cavalls fan cavalcada
que no temen el perill.
Cavallers en són Montcada,
en Cervera i el d'Erill.

L'Anglesola i en Ribelles,
l'Alamany i en Cervelló,
en Pinós, manat d'estelles,
Mataplana, sense por.

Rompen l'aire els cops de maça.
Els dolents cauen llampats.
Fins el mar Otger els percaça.
Perd la sang per vint forats.

L'han vist mort els rocs d'Empúries.
Un peix d'or li besa els peus.
Al fons verd de les boscúries
sona el plany dels Pirineus.

Nou barons, l'espasa alçada
d'Otger el brau seran l'espill.
Creix la fama d'en Montcada,
d'en Cervera i del d'Erill.

D'Anglesola i d'en Ribelles,
d'Alamany, d'en Cervelló,
d'en Pinós, manat d'estelles,
Mataplana, sense por.

De n'Otger l'aspra nissaga
dins la terra clava rels.
És punxent com l'argelaga,
viurà tant com els estels.

Cataló, pare molt noble,
tronc nuós dels catalans.
Dels malsons lliure el teu poble,
torna'l fort com abans.