Si ara canto, és per tu

Si ara canto és per tu, per tot el que m'has dat,
estimat amic meu, company, germà de mar,
per les teves cançons que ara em fan sospirar
en pensar en cada lloc on no ens haurem trobat...

Exiliat de Corfú, alexandrí enyorat,
a l'Île de Saint-Louis vas saber-te calmar
el mal d'haver perdut jardins assolellats,
l'olor dels gessamins, ara tacats de sang...

Era una adolescent quan tu vares venir
en aquell món tan erm d'on vaig poder fugir;
i em vas obrir un camí difícil de passar,
però que és quasi ben meu, i ja no en vull sortir.

Si ara canto és per tu i el que m'has ensenyat
perquè llisquin millor els meus dits en cada trast
i perquè m'adonés que el paisatge en què visc
seria un paradís, si el sabíem salvar.

Fa temps que nos ens veiem, però ressones dins meu,
i a mi em fa ser més viva i a tu menys absent
cadascun d'aquells mots amb què vas saber dir
que perquè tot canviï, cal desobeir...

I calmar en cada font que trobem pel carrer
la set insaciable que podem satisfer,
si somriem, i ja no tenim por de res,
de res que pugui prendre'ns allò que ja hem après.

Si ara canto, és perquè no et moguis mai d'aquí,
d'aquest mar que és com teu, grec, alexandrí,
per les teves cançons que ara em fan somiar
en pensar en cada lloc on ens podrem trobar.

Si ara canto és per tu, pel que m'has ensenyat,
perquè llisquin millor els teus dits en cada trast
i perquè m'adonés que el país en què visc
seria un paradís si el sabíem salvar.