Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents;
i aquest mirar tan indecís,
ara amargant, ara endolcit,
de dies bons i de mal temps;
potser faig pinta d’haver estat
lladre de fruites i de blats,
de camps que acaricia el sol,
però és que m’hi ajec i hi faig l’amor
com hi he jugat i m’hi he perdut,
sense mai perdre-m’hi del tot.
Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
i aquests meus ulls descolorits,
verdosos, blaus, mig enfosquits;
em faig mirall de tots aquells
amb qui he sofert, amb qui he gaudit,
perquè el meu cor no s’ha rendit
ni penedit d’anar més lluny,
d’on algú diu que ens aturem
si no volem anar a l’infern,
cosa que mai no m’he cregut.
Amb aquest aire de metec
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
vinc a trobar-te i a sentir
com és d’immens aquest camí
que encara tornaria a fer;
camí de totes les olors
del gessamí dels meus records
d’Alexandria i d’Istanbul;
i com voldria perdre-m’hi
i enamorar-m’hi com ahir
ans que se m’acluquin els ulls.
I com voldria perdre-m’hi
i enamorar-m’hi com ahir
ans que se m’acluquin els ulls.
Versió d'Eva Dénia
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec
i amb els cabells als quatre vents.
Amb estos ulls sense color
que fan que semble un somiador
quan de somiar, ja no en sé gens.
Amb estes mans de foraster,
bohemi i músic de carrer
que han afanat en tants jardins.
Amb estos llavis que han besat,
com han begut i mossegat,
que esperen sempre altres festins.
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec,
de lladregot i rodamón.
Amb esta pell que té el caliu
de tots els sols de cada estiu
i tants amors que ja no ho són.
Amb este cor que ha sabut fer
sofrir tant com ha sofert
sense dir mai ni molt ni poc.
Amb esta ànima que ja
no pense que es puga salvar
ni de les brases, ni del foc.
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec
amb els cabells als quatre vents.
Et buscaré i et duré amb mi,
seràs la font del meu camí
on m'hi beuré els vint anys que tens.
Llavors seré príncep fidel,
adolescent o bé rebel,
com a tu et plaga d'escollir
i junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir.
I junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir.
En este mundo actual dominado por una élite de tiburones ávidos de sangre y dinero, forjadores de un mundo autoritario, genocida, explotador y censor, Silvio nos trae desde su bloqueada isla, nuevas y viejas canciones como si hubieran sido escritas anteayer para darnos un abrazo de esperanza, esperanza, esperanza blanca, roja o negra pero con amor.
Durante el periodo de la Unidad Popular en Chile, la efervescencia creativa dio lugar a proyectos artísticos ambiciosos. Entre ellos destaca Los Siete Estados, un ballet concebido por el coreógrafo y director del Ballet Nacional Chileno, Patricio Bunster, que reunió en un mismo espacio de experimentación al cantautor Víctor Jara, al compositor peruano Celso Garrido-Lecca, al Ballet Nacional, a la Orquesta Sinfónica de Chile y a una nómina imprescindible de la Nueva Canción Chilena y movimientos afines: Inti-Illimani, Isabel Parra, Los Blops, Patricio Castillo y el grupo cubano Manguaré.