Hiroshima

Per l’olivera i el colom,
per qui s’angoixa a les presons,
per tants infants, sempre innocents,
qui sap si un dia arribarà.

Amb cada instant, amb cada mot,
amb la tendresa de l’amor,
potser amb la por, potser amb la fam,
qui sap si un dia arribarà.

Per tots aquells que ja són morts,
per tots aquells que encara hi són,
per qui la vida és esperar,
qui sap si un dia arribarà.

Amb els més febles i els més forts,
amb tots els qui estan d’acord;
tant és, si són només uns quants;
qui sap si un dia arribarà.

Per tots els somnis menyspreats,
per l’esperit abandonat,
a Hiroshima i més enllà,
qui sap si un dia arribarà.

A Hiroshima i més enllà,
qui sap si un dia arribarà.

A Hiroshima i més enllà,
qui sap si un dia arribarà

la pau.