T’ho miraves tot,
tot era un impacte als teus ulls,
caminaves sense desassossec;
sabies que aquell viatge era de foc,
i ho observaves tot
minuciosa, minuciosament.
No hi havia cap pena
per escriure, en cap paper,
sexe i plaer
inundaven el teu, el meu cos.
I caminàvem, i sentíem
el crit d’un barquer.
Era sota el cel de gener,
prop del mar de Màrmara.
I no podíem dir no a cap nit
ni a cap llit.
Oh, sensació perfecta de confort.
T’estimo i t’ho dic.
Invoco el meu jo més pur
perquè aquesta cançó pregunta per tu
i no sé on ets, ni si et veure més.
T’estimo i t’ho dic.
I crido al meu jo més pur
per deixar de sentir
que els fils s’han trencat.
La lluna s’ha enfonsat
sobre el mar de Màrmara.
I reso al meu jo més pur.
Adaptació al francès a "Marina Rossell canta Moustaki"
Tu regardais tout,
tout semblait essentiel pour toi,
et tu allais sans trêve ni repos;
consciente que ce voyage était de feu,
et tu observais tout
minutieuse, minutieusement.
Sans la moindre entrave,
sans limites et sans interdits,
sexe et plaisir
inondaient ton corps et mon corps.
Dans nos balades
nous écoutions le chant d’un batelier,
sous le ciel de janvier
près de la mer de Marmara
nous ne pouvions refuser
ni la nuit ni ce lit,
sensation intime d’être heureux.
Je t’aime et le cris,
j’invoque ce qu’il y a de pur en moi,
cette chanson t’appelle et t’interpelle
même si je ne sais où tu es, si je te reverrai.
Je t’aime et le dis,
dans mon cri le plus pur
pour ne plus ressentir
que le fil soit coupé.
— I caminàvem
i sentíem el crit d’un barquer,
era sota el cel de gener
près de la mer de Marmara.
Je t’aime et le dis,
dans mon cri le plus pur
pour ne plus ressentir
que le fil soit rompu.
La lune s’est cachée
dans la mer de Marmara,
j’implore mon moi le plus pur
— i reso al meu jo més pur.
El Festival BarnaSants 2026 iniciará el 27 de enero, en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, su 31.ª edición con un concierto de homenaje al cantautor Lluís Llach, que conmemorará el 50.º aniversario de los míticos conciertos de enero de 1976. El espectáculo reproducirá, medio siglo después el repertorio original íntegro de aquellos conciertos con la participación de artistas como Manel Camp, Santi Arisa, Borja Penalba, Gemma Humet o Joan Reig, entre otros.
Una grabación inédita de Mercedes Sosa, registrada en la televisión suiza en 1980 y restaurada 45 años después, permite redescubrir la voz de la cantante tucumana en pleno exilio, en un momento de plenitud artística atravesado por la tristeza del desarraigo y la imposibilidad del regreso.