T’ho miraves tot,
tot era un impacte als teus ulls,
caminaves sense desassossec;
sabies que aquell viatge era de foc,
i ho observaves tot
minuciosa, minuciosament.
No hi havia cap pena
per escriure, en cap paper,
sexe i plaer
inundaven el teu, el meu cos.
I caminàvem, i sentíem
el crit d’un barquer.
Era sota el cel de gener,
prop del mar de Màrmara.
I no podíem dir no a cap nit
ni a cap llit.
Oh, sensació perfecta de confort.
T’estimo i t’ho dic.
Invoco el meu jo més pur
perquè aquesta cançó pregunta per tu
i no sé on ets, ni si et veure més.
T’estimo i t’ho dic.
I crido al meu jo més pur
per deixar de sentir
que els fils s’han trencat.
La lluna s’ha enfonsat
sobre el mar de Màrmara.
I reso al meu jo més pur.
Adaptació al francès a "Marina Rossell canta Moustaki"
Tu regardais tout,
tout semblait essentiel pour toi,
et tu allais sans trêve ni repos;
consciente que ce voyage était de feu,
et tu observais tout
minutieuse, minutieusement.
Sans la moindre entrave,
sans limites et sans interdits,
sexe et plaisir
inondaient ton corps et mon corps.
Dans nos balades
nous écoutions le chant d’un batelier,
sous le ciel de janvier
près de la mer de Marmara
nous ne pouvions refuser
ni la nuit ni ce lit,
sensation intime d’être heureux.
Je t’aime et le cris,
j’invoque ce qu’il y a de pur en moi,
cette chanson t’appelle et t’interpelle
même si je ne sais où tu es, si je te reverrai.
Je t’aime et le dis,
dans mon cri le plus pur
pour ne plus ressentir
que le fil soit coupé.
— I caminàvem
i sentíem el crit d’un barquer,
era sota el cel de gener
près de la mer de Marmara.
Je t’aime et le dis,
dans mon cri le plus pur
pour ne plus ressentir
que le fil soit rompu.
La lune s’est cachée
dans la mer de Marmara,
j’implore mon moi le plus pur
— i reso al meu jo més pur.
La casa discográfica Bis Music celebró el Día de la Cultura Cubana con la presentación oficial de Álbum blanco para Silvio Rodríguez, un disco colectivo que reúne once canciones escritas por el cantautor en su juventud, interpretadas por artistas de Cuba, América Latina y España. La producción recupera piezas poco conocidas y propone nuevas lecturas sobre su universo poético y musical.
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.