La mort de l'escolà

A Montserrat tot plora,
tot plora d’ahir ençà,
que allí a l’Escolania
s’és mort un escolà.

Té el violí a l’esquerra
que solia tocar,
lo violí a l’esquerra.
L’arquet a d’altra mà.
Sos companyons de cel·la
lo duen a enterrar.

Los monjos també ploren;
sols canta un ermità,
sentint cantar los àngels.
I amb ells lo nou germà,
aucell d’ales obertes
que cap al cel se’n va.
Mentre ell canta pels aires
lo violí sonà:
i dins el cel entrà.