Cop de destral

El llit de fusta s'ha quedat sol,
l'home s'aixeca i espera
la llet bullida que es beu d'un glop
i amb afany esmola l'eina.

Cop, cop, cop de destral
des del matí fins al final.
Fort, fort, cop de destral,
la fusta vella tallar-la cal.

Amb el sarró i amb el gos ja vell
travessa el bosc cada tarda,
i en el seu front d'arrugada pell
la neu s'hi posa gelada.

Van caient arbres i, quan és fosc,
pensa en la seva mainada,
no vol que passi la vida al bosc
com l'ha passada el seu pare.

Pensa en la dona i el temps passat,
i la destral ja li cansa.
Al cap dels anys, també s'ha tallat
tot el seu bosc d'esperances.