El bandoler

Versió de "Que no s'apague la llum"

Era el segle XIX,
amb el nom d'en Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom en "La Pera".

Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat:
"pietat, pietat".

No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
—Reseu l'últim "Crec en Déu".
—Pietat, pietat.

[L'endemà de bon matí,
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.

Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
"pietat, pietat".] (*)

Però, Joan Serra,
avui t'ha mancat la sort,
dos soldats t'han pres ben fort
i ara estàs entre barrots.

L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en "La Pera" dóna un crit,
és l'última pregària.

Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.

Ningú no ho va fer...

(*)
Versió de "Les seves primeres cançons"

I poc a poc
Va clavant-li punyalades
El seu mot era en "La Pera"
Bandoler per vocació.

L'endemà
Davant la Verge del Carme
Hi ha un home que està pregant
De dos ciris encén la flama

I així
per camins i muntanyes
Se senten els forts crits
De la gent que en La Pera mata

Versió de "A l'Olympia"

L'endemà
Davant la Verge del Carme
Hi ha un home que està pregant
De dos ciris encén la flama

I així
per camins i muntanyes
Se senten els forts crits
De la gent que en La Pera mata

Versió de "Ara, 25 anys"

L'endemà de bon matí
Davant la Verge del Carme
De genolls està resant
De dos ciris encén la flama

I ben entrada la nit
quan la lluna és com una daga
sentirà el cel un nou crit:
"Pietat, pietat"