El parc

Silent s'omplirà el parc
de tu i de mi, de cors d'enamorats,
només de tu i de mi i cuques de llum
s'omplirà el parc.

Silent la nit va morint
i mentre surt el sol l'amor va morint...
I el bordar lluny d'un gos
el bordar lluny ho fa tot trist.

Hi havia jocs d'infants
de vells, de sol, d'arbres i flors,
d'ocells que anaven volant,
tot donant gràcies per la vida,
de joves enamorats,
buscant estels esperançats.

Silent s'omplirà el parc
de molta gent, d'estranya gent,
també de tu i de mi, de llum, d'estels,
i noves flors.

Però tots dos ben junts
amagàvem el nostre plor ben junts,
quan veiem que el parc,
el nostre parc, també ja és mort.

I tornarà el temps de les flors
quan arribi un altre amor
però nosaltres ja serem lluny,
i buscarem un altre lloc,

un bon racó per anar vivint
sense il·lusió, sense,
només per poder tenir un record
anirem vivint records de parc
que per nosaltres ja és mort...