Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

I ara de nou


Versión de Lluís Llach
Busquem encara, com sempre, i ara de nou.
Un batec d'ales proclama el màgic vol.
Venim de lluny perquè us pressentíem aquí.
Venim d'aquí perquè us sabem en el camí.

La teva casa, la lliure fraternitat;
la teva casa fraterna, la llibertat.
Lluitem aquí, en el nostre temps, i espai petit,
com primer pas vers un món volgut infinit.

I perquè l'arbre no fruita sense arrels,
així nosaltres busquem el dret a ser,
el nostre vell camí,
l'únic que ens permet d'entrar en l'univers.

I ens agermanen enllà dels oceans
els ulls que ens ploren pel plor de tants infants,
sabent que no tenim cap eina més enllà
del que guanyen aquí.

Els llops no dormen, reposen, sabem-ho tots,
les seves urpes disposen arreu del món,
vells sacerdots per a un ritu vell de sang i por,
saben experts triar la nit, la daga, el lloc.

Ah!, si sabéssim, poguéssim, cremar els seu caus,
o, potser, niuen secretament al nostre cor.
Caldrà mirar amb serenor molt endins d'un mateix
com primer pas que ens il·lumini l'univers.

La teva casa, la lliure fraternitat;
la meva casa fraterna, la llibertat,
sabent que no tenim cap eina més enllà
que no guanyem aquí.

I perquè l'arbre no fruita sense arrels,
així nosaltres busquem el dret a ser,
el nostre vell camí,
l'únic que ens permet d'entrar en l'univers.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM