El nen que s'ha fet gran

He trobat entre les runes
els records esmicolats del meu passat.
He trobat un tros d'escala
on baixava aquell marrec al seu forat.
He trobat tantes carícies de la mare,
el somriure del meu pare,
les joguines dels germans
i tants de somnis d'aquell nen que s'ha fet gran.

He trobat un tros de xancla
on les nenes feien salts buscant el cel.
He trobat, ben desinflada,
la pilota que penjava pels teulats.
He trobat els davantals de les veïnes
i la bossa de petxines
que portava des del mar
i alguna saca del drapaire del costat.

I també algun cor
gravat en l'únic arbre del meu bosc,
les pedres del refugi
on estrenava les paraules d'amor,
algun crostó de pa
i un tros de xocolata per berenar,
les notes del xiulet dels esmolets
i sota de la taula els vells xiclets.

He trobat la mercromina
que tenyia el meu dolor pel cop de roc.
He trobat aquella bassa
on nedant vaig empaitar el primer capot.
He trobat tantes olors de la infantesa,
la corona de princesa de la nena del replà
i la medalla que el padrí em va regalar.

També el primer petó
i el llamp que travessà el meu interior,
l'arrel quadrada buida a la llibreta
i els crits del professor,
l'ensurt per al singlot,
el llapis pel meu sol de color groc
i la morera pel meu cuc de seda
florida dins del pot.

Ja m'estic despullant
per tornar a néixer en qualsevol instant
i cada dia trobo alguna excusa
per tornar a ser un infant.