Mentre somies

És molt senzill posar-me a escriure
que quan te'n vas, ja no puc viure.
És evident que jo no ho veia,
sense l'oreig, ni un xiuxiueig a cau d'orella.
T'he vist marxar amb un somriure
que m'ha deixat encadenat en fer-me lliure.

Jo vull morir de vell a la presó,
tancat dins de les cel·les del teu cor,
deixant que als nostres peus morin els dies
i quedar-me adormit mentre somies.
No vull tenir les ales d'un pardal
ni em cal la llibertat provisional.
Em pots passar el petons entre les reixes
i els calcaré als meus llavis per si em deixes.

En aquest ram, moren les flors,
orfes d'olors venen els colors a una gavina
que marxa al far del nostre mar
que, intermitent, para i s'encén si no m'estimes.

Abraço les siluetes de la nit,
la boira no té pressa i juga amb mi.
T'escolto dir el meu nom entre el silenci
i no em cal advocat perquè em defensi.
Si vull morir de vell a la presó,
tancat dins de les cel·les del teu cor,
deixant que als nostres peus morin els dies
i quedar-me adormit mentre somies.