Pescant un record

Just quan s'apaga en el cel el darrer estel de guàrdia,
quan giravolta en el pany el darrer cop de clau,
una gavina pentina els serrells de les ales
i els pins de les cales es muden de verd.

Surt amb el seu mocador recollint el cabell,
veu com el mar s'amanyaga en besar-li els seus peus,
treu del cabàs una agulla i manyocs de cotó,
estira la xarxa que pesca un record.

Remendant com si fos la ferida de la malla que atrapa la vida,
va sargint els retalls esquinçats pel vaixell avarat.

I la senten cantar a la badia el valset del pirata que un dia
va deixar-li un petó desitjat en els llavis humits.

La teranyina es rendeix entre els dits,
veu que el sol es dóna per servit
mentre els homes se'n porten la xarxa que ella ha cosit.

Troba la casa tan freda com un tros de gel,
el mariner va marxar a navegar cap el cel,
deixa un petit llum encès com si hagués de tornar,
es queda adormida i es posa a somiar...