Per l'oceà

M'he imaginat creuant el cel sota el suau tel de la boirina,
com un ocell obro les ales perseguint una gavina.

Per l'oceà viatjant de nit dormint al llit del clar de lluna,
assedegat dels teus petons sota l'escuma
d'alguna platja on les onades fan coixí.
On hi ha un camí que puja al cel on els estels ens contemplaven,
un horitzó que poc després ens separava
i els flocs de neu als nostres cors morien de fred.

Sota el meu bec la silueta d'un vaixell despulla onades.
Reposaré, la travessia serà dura altra vegada.

Els mariners m'han regalat la compassió de les mirades,
cafè calent pel polissó que els abordava
i un matalàs farcit de somnis hivernats.
En els parracs hi diposito cada llàgrima que brolla,
escuraré el cul de vi d'alguna ampolla
per embriagar el neguit que viu en el meu pit.

Potser demà despertaré en algun port llunyà i estrany
i et deixaré una trucada a cada porta i flors al pany.

Et trobaré i no podràs fugir mai més de l'abraçada
i partirem, tornem a casa per nedar una altra vegada.