Viatge en tango

Em queda lluny la seva imatge,
només la foto que tinc al prestatge.
Algun perfum que no fa olor,
un joc de calces i un sostenidor.

Jo que he plorat com una bleda,
acaronant el seu fulard de seda.
Estic plegat en un racó
i un mar de llàgrimes al mocador.

És el que em queda, és el que tinc,
només un mòbil i el número PIN.
Quatre burilles en el cendrer
i poques ganes de sortir al carrer.

Una arengada per esmorzar,
una hipoteca que no puc pagar.
Sopa de lletres, mots encreuats
i una conversa amb el cavall d'escacs.

Una trucada de tant en tant,
altra vegada el director del banc.
Una aspirina, Vicks Vaporub,
quan perdo el nord he de buscar-lo al sud.

Ja no suporto aquest neguit,
ni el gran desert del seu costat del llit.
Amago somnis sota el meu coixí,
el xais que compto se'n riuen de mi.

Diuen que un clau, treu l'altre clau
i em cau la clau en el moment més clau.
Esclau del temps que no he fotut un clau.
El cau em cau quan tot plegat s'escau.

Ja se m'està llenguant la trava
i el viatge en tango arriba a la parada.
Sort que en Gardel està enterrat,
perquè si no, potser m'hagués pelat.