El sentinella

Posat de rodamón,
servent d'un altre món,
fa ronda amunt i avall, el sentinella.
Fantasma omnipresent
va encoratjant la gent
com fa una nit d'estiu a cada estrella.

Cercant pels núvols formes ideals
anava be distret per la Gran Via…
No el va veure venir, -impensat tramvia-
i el van dur al més humil dels hospitals.

Allí va acomiadar la seva vida,
però el seu "quefer" no va patir
i va engrescar al moment un serafí
per fer d'aquell indret un temple a mida.

Posat de rodamón,
servent d'un altre món,
va sempre maquinant, el sentinella.
Ambaixador oficial
de l'art espiritual.
Artífex d'un esclat de meravella.

Allí mateix farien l'univers
on ànimes d'arreu convergirien.
Oracle d'esperits lliures i oberts
que nuncis de la llum esdevindrien.

I allà on hi havia hagut un hospital
avui hi ha un brollador de lucidesa:
l'escola d'art de la ciutat comtal
per on discretament Gaudí passeja.

Posat de rodamón,
servent d'un altre món,
cavil·la amunt i avall, el sentinella.
Artista natural,
observador espectral,
us parlarà del cel a cau d'orella.