Fràgils

Te'n vas
i desfaig el nus que has deixat,
però dibuixo el teu perfil a dins del llit
imaginant que et tinc,
quan no et tinc.

Tornes
com si no hi hagués rellotge
que marqués cada segon que vaig trigar
a separar-me el cor del teu cor.

Si l'amor és fràgil,
el més fràgil som tu i jo,
ens hem fet de vidre
i ens trenquem un altre cop
però ajuntem les peces
i ens tornem a descobrir
com si no hi hagués més gent al món.

Portes
un somriure que es desboca
i al mirar-lo hi ha una festa dintre meu
i sóc capaç de tot, puc amb tu.

Dubtes
i jo em sento a punt de caure,
mai no sé com amagar el que ja no vols
tornar a mirar de mi, mai de mi.


Si l'amor és fràgil
el més fràgil som tu i jo
ens hem fet de vidre
i ens trenquem un altre cop
però ajuntem les peces
i ens tornem a descobrir
com si no hi hagués més gent al món.

Vas i véns i deixes la teva ombra indecisa
vaig i vinc i busco la meva ombra als teus records
quan més ens creiem que és impossible retrobar-nos,
més ens retrobem i comencem sempre de nou.