Olor a lluna

Va ser somiant, va ser de dia
va ser la meva bogeria
va ser el racó més amagat
va ser al terrat més alt de la ciutat que
les teves mans van agafar
senzillament olor a lluna.
És complicat trobar paraules
que no distorsionin
el meu record de Barcelona
i no vull que això sigui
una cançó de frases fetes,
el vol sec d'un cometa.
Que torni a ser com l'últim dia
alè i monotonia.
Per un moment, l'ombra del vent
el teu somriure transparent.
Els dos ploguts del mateix cel.

Amor, que n'és de fàcil oblidar, si cal que et digui
per anar dret i no sentir-te gran, sentir-te al límit,
que t'has passat tres pobles i al davant només et queda el mar
amor, que n'és de fàcil oblidar la olor a lluna!

Va ser una nit, va ser de dia,
va ser per fer-te companya,
va ser un dimecres de diumenge,
va ser en el punt d'un cercle,
va ser un octubre de juliol,
va ser com un retorn.

Per un moment, l'ombra del vent,
el teu somriure transparent,
els dos ploguts del mateix cel.

Amor, que n'és de fàcil oblidar, si cal que et digui
per anar dret i no sentir-te gran, sentir-te al límit,
que t'has passat tres pobles i al davant només et queda el mar,
amor, que n'és de fàcil oblidar la olor a lluna!