Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Tot aquest soroll


Versión de Clara Peya
Quan somrius s'il·luminen els carrers que t'han vist lluny,
quan camines et xiulen els balcons a contrapunt,
quan t'asseus sota un arbre li trontollen les arrels
perquè es posen nervioses d'escoltar la teva veu.

Fanals, finestres i places i un cel blau
serè t'abraça el contorn
i tots s'alegren de veure't, de que siguis tu,
l'esperat retorn, tots junts fan una festa,
ha vingut la font, el sol i el fonoll
i després de tant de silenci,
ara s'ha esbombat tot aquest soroll.

Quan respiris tot l'aire vol vibrar amb els teus pulmons,
quan t'ajups papallones se't reposen als genolls
i quan rius sense límits l'eco es vol multiplicar
perquè encomanis el barri de tanta felicitat.

Asfalts, parets i diaris et volen mostrar
tantes novetats i el fum de les xemeneies et dibuixa
flors per on vas passant
i tots junts ballen alegres i tanta llibertat
els fa perdre el son
i després de cantar el silenci,
ara van cridant tot aquest soroll.

Tot aquest soroll em fa pessigolles,
tot aquest soroll inunda el meu món,
tot aquest soroll bombolles de somnis,
tot aquest soroll m'acaricien el coll.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM