La vella Winnie

Mira com balla la vella Winnie,
com trenca el ritme a cops de cor,
baten els peus com si
al fons de la terra
gemeguessin les antigues arrels.

Mira com balla la vella Winnie,
remou el cos amb l'art dels bruixots,
són els seus ulls com dues llunes plenes
fent de la seva pell un cel de mitjanit.

Dansant trepitja el temps de l'infortuni
en què els lleons foren engabiats,
negre és l'orgull, negre és la bellesa
si ho proclama la Winnie
amb el seu cos exaltat.
I aquesta dansa no hi ha qui l'aturi,
ni bancs ni racistes, ni la brillantor...
dels diamants.

Mira com balla la vella Winnie
marca així el ritme de l'avenir,
amb aquest pas entrarà a les escoles
obrirà les presons, tan velleta com és.

Mira com balla la vella Winnie,
atia el foc en el seu endins,
sap pels seus fills condemnats a les mines
que es desperta el volcà i brama desvetllat.

Dansa quan sent que el tambors anuncien
presta agonia de l'esclavitud,
negre és l'orgull, negra és la bellesa
si ho proclama la Winnie
amb el seu cos exaltat.
I aquesta dansa o hi ha qui l'aturi
ni bancs, ni racistes, ni la brillantor
dels diamants.