Madame (o Ningú no sabia el seu nom)

Ningú sap el seu nom,
tothom li deia la "Madame".
Rodona com una nou,
estirada i suant,
a la platja amb el seu mallot
que va comprar a "Samaritan".
Turista a la planxa
amb oli, sorra i sal.

I els nois que per la platja
la senten dolça roncar,
amb aires de coqueta,
amant de qualsevol amant,
l'envolten i li canten,
el cor li fan esvalotar,
arrugues que s'amaguen
divises a guanyar.

Oh!, que esvelta i maca
que està avui, "Madame",
sembla una sirena sortida del mar,
quins cabells més ben tintats que duu "Madame".
I ella res comprèn,
ensenya una dent,
riu, riu i res no diu.

Quina panxa més rodona té "Madame",
les arrugues són gentils i sensuals,
per poc preu seria el vostre amant "Madame".
I ella res comprèn,
ensenya una dent,
riu, riu i res no diu.

I te n'aniràs a França.
maleta plena de records,
barrets i castanyoles,
conyacs i mocadors,
enveja de veïnes
que no han tingut la sort
d'anar a terres fadrines
i comprar una cançó...

(Però els anys passen de pressa
a les platges del cor.
Què haguéssim fet nosaltres
sense "madams" al sol!
Permeti'm doncs senyora
acabar la cançó,
li estenc la tovallola,
i li demano perdó.)