Sonell

Quina ondulació constant al caire de la tarda!
El desfici exalta el meu fanal,
que cap ofici és breu
com perquè el vent no vetlli el seu manxaire.

Vestir secrets de mots poc costa gaire,
ni destriar rengleres de relleu;
suren muntanyes i entre dol i neu
l'esperit tira el seu barret enlaire.

Fullam encès batalla amb huracans,
brollen preguntes i vaig sense guants,
i el que cabdello, tot és a l'esquerra.

Remembro Marcabrú entre foscants,
fa dues ales de les seves mans
i està set canes fondo sota terra.