Quan l'onada em durà a la platja dels morts

Quan l'onada em durà
a la platja dels morts
serà l'hora potser,
de fer l'últim repàs
al grapat de records
que els sentits han robat
a cada un dels instants
que ha durat el camí.

Diré adéu a la plana
que em va veure infant
i a aquell alt campanar
del meu poble, polsós,
enfilat cap al cel,
vigilant, sempre atent,
tramuntana del nord
o tempesta de l'est.

Diré adéu als amors
que m'han acompanyat,
tant se val si han sigut
ombra, llum, plany o goig,
que tots m'han ensenyat
l'art antic d'estimar.
Si tingués força al cos
tornaria a besar-los.

Diré adéu als companys
que són el meu país,
ciutadans d'un vaixell
amb anhels per ormeig,
i, amb l'adéu, el desig
d'un viatge feliç
amb l'enveja d'aquell
que no els podrà seguir.